CATALUNYA NECESSITA DUES ELECCIONS PARAL.LELES
L'acord del president de la Generalitat, Artur Mas, amb Oriol Junqueres de convocar el 27 de setembre unes eleccions plebiscitàries que han de ser l'inici del full de ruta cap l'independència de Catalunya, va ser un error, perquè redueix el procés a una sola elecció. Aquest error s'ha vist amb més claritat amb la proposta de Mas d'una llista única o la llista de la societat civil, i la resposta de l'ANC i Omnium demostren que no es pot simplificar tot un procés de construcció d'un nou país en una sola elecció.
La proposta de llista única o de la societat civil es produeix en un moment que el panorama polític i l'espectre polític es mouen (no només a Catalunya, també a Espanya) en totes les direccions, des de l'esquerra, el centre, i la dreta. És un moment de recomposició dels espais: Mas refunda CD com partit presidencialista, UDC es desvincula de CIU, un sector d'UDC constitueix un nou partit sobiranista, sectors del PSC abandonen el partit (i constitueixen partits com MES o Avancem), Ciutadans puja a expenses del PPC, i diferents sensibilitats de les esquerres entren en un procés de confluència (IC, EUiA, Procés Constituent, Podem). Tots són indicis que la ciutadania vol un canvi polític i vol una participació directa, entre altres, en el procés nacional.
La proposta de Mas d'una llista de la societat civil és una lectura intel.ligent del desitg de major participació de la societat en aquest moment de recomposició, però falla per un costat per la sobredosi d'ego, de paternalisme i per la voluntad d'encapçalar, i de l'altre costat per confondre governar el país amb encapçalar un procés nacional més plural i complex. Per això, la resposta de l'ANC i d'Omnium per una llista sense figures de polítics (és a dir, sense Mas) ha descabellat a CIU, i ha evidenciat que la llista única i de la societat civil no era més que una maniobra.
Crec que aquesta situació esta provocada per l'error de considerar les properes eleccions previstes per al 27 S com plebiscitàries i simplificar el procés de dos en una, quan per experiències d'altres països, en la construcció de un nou estat, ha d'haver dues eleccions paral.leles, una per un parlament i un govern i una altra per a una Assemblea Constituent.
El 27 S o en qualsevol altre data, la ciutadania ha de tenir l'oportunitat de votar dues llistes:
- Una llista per al parlament i la constitució d'un govern, que pot medir el desitg de canvi de la ciutadania en la política económica i social. Aquest govern haurà de gestionar els assumptes de la ciutadania a tots els nivells i el parlament haurà de controlar, aprovar i desaprovar la gestió del govern. El dia després no serà un desert, ni un país nou, serà encara el vell, amb les seves lleis i normatives, amb competències compartides amb l'estat central, i altres exclusives per a Catalunya i altres per a l'estat central. És impossible i no és bo per a la democràcia, governar sense polítics i sense partits polítics.
- Una altra llista per escollir una Assemblea Constituent, amb l'objectiu de redactar i elaborar una constitució per al nou estat, i que defineixi el model de l'estat a nivell social i econòmic, així com la relació amb Espanya. És el meu desig que sigui un model d' un estat social, democràtic, participatiu, republicà, amb projecció europea i d'integració mediterrània, solidari i en favor de la pau. En aquesta assemblea, el protagonisme pot ser compartit entre la societat civil, organitzacions socials, sindicats, experts i partits polítics. Per tant, en l'elecció d'aquesta assemblea hi hauria lloc per a una llista de "la societat civil", entre d'altres opcions. El treball de l'Assemblea Constituent culmina amb la convocatòria d'un referèndum, i amb noves eleccions al parlament del nou estat català, que a mi m'agradaria que fos el primer parlament de la República Catalana.
La confusió actual és fruit de la precipitació i de cremar etapes. Aquest no és sempre el cami més curt, sobretot quan el càlcul no està fet a la mida del país, sinó d'un lideratge al voltant de la figura d'una persona. Això lamentablement pot tenir conseqüències contràries i negatives sobre un procés que comparteixo en l'objectiu cap una Catalunya republicana, progressista, democràtica i solidària.
Ghassan Saliba Zeghondi